Església de Sant Cebrià
Tipus: Culturals, Esglésies, Sant Cebrià
Adreça: c/ de l'Església
Població: Sant Cebrià de Vallalta 08396
Coordenades: 41.619814 - 2.599618
Esglèsia parroquial de St. Iscle de Vallalta
Del segle XIX, amb un bonic altar major, torre quadrada i alguna volta del romànic primitiu.
El primer document escrit que es conserva sobre el poble és el de la consagració de l’església a finals del segle XI.
El 14 d’octubre del 1090 el Bisbe de Girona, Berenguer Guifré, consagrà l’església parroquial de Sant Iscle.
Tot i pertànyer a la província de Barcelona, eclesiàsticament el nostre municipi està adherit al Bisbat de Girona.
Hi hagué una primera església romànica, de la qual en resten alguns vestigis a la base del campanar, que va ser consagrada l'any 1090. L'edifici actual va ser construït entre els segles XVIII i XIX. Té una façana molt austera, amb el coronament ondulat, i portal d'arc rebaixat emmarcat de pedra. Al seu damunt hi ha una fornícula on hi hi havia la imatge del sant. El campanar és de torre, de planta quadrada. A la façana hi ha una làpida commemorativa de la resistència que el sometent durant la guerra del Francès (1808-1809).
El presideix l'església parroquial de Sant Iscle (advocació que comparteix amb Santa Victòria, Sant Pere i Sant Feliu), aturonada, edifici de construcció relativament moderna, simple i auster, amb campanar de torre quadrat (una làpida a la façana commemora la resistència que el sometent oferí a les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó (1808-09), que salvà la població del saqueig.
L'església parroquial, esmentada ja a la fi del s XI, és de construcció moderna. El lloc pertanyia al castell de Montpalau, i formà part després del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de Montpalau; dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d'esdevenir Canet de Mar.
Els francesos van ser atacats per totes bandes i van patir moltes pèrdues, però tot i així aconseguiren la Tordera, a Sant Celoni. Però no contents amb això, decidiren venjar-se del poble de Sant Iscle i destruir-lo, ordenant-ne el saqueig, l’incendi i l’assassinat dels seus habitants.
El 25 de juny de 1808 van començar aquests saquejos i incendis per la banda d e can Torrus Vell i van continuar per can Roig del Castell, ca l’Escloper i can Preses. Tots els homes del poble varen agafar les armes, mentre que vells, dones i nens, refugiats a l’església, imploraven a Déu que els alliberés del perill francès. Sembla ser que els precs varen ser escoltats i es desencadenà una forta tempesta que va provocar el desbordament de les rieres; l’aigua va envair barrancs i torrents, i s’emportà per davant els francesos. Els que es salvaren fugiren espantats.
Els habitants del poble es reuniren a l’església i varen fer el vot solemne (d’aquí que es digui “Festa Votada”) de commemorar cada any aquest esdeveniment.
El testimoni més directe que es conserva és la placa commemorativa del centenari, que es troba damunt la façana de l’església. Aquesta placa porta la següent inscripció:”1808-1908. El poble de Sant Iscle a sos avis de l’any vuyt amb la fe al cor y les armes a les mans lliuraren al poble el 25 de juny del extermini decretat pel frances, commemorém anyalment llurs religió i patriotisme”.
